EL ROMANTICISME
La poesia romàntica
El romanticisme és un moviment cultural, literari i artístic que arriba al seu màxim apogeu al llarg de la primera meitat del s. XIX.
Sorgit a Alemanya i Anglaterra i s’estén aviat per Europa.
Suposa:
- una nova sensibilitat
- nova concepció del món i de la vida
- té repercussions en l’àmbit polític i social
Context sociocultural
Els sentiments son la base del romanticisme. Es valoren mes les emocions que les idees.
- En filosofia d’idealisme centrat en el món de l’esperit i de les idees absolutes acaba amb el racionalisme. Hi ha una intuïció subjectiva com a mitja de coneixement de la realitat.
- Liberalisme, moviment ideològic que defensa la llibertat econòmica i política i els drets individuals.
- Governs constitucionals i parlamentaris.
- La burgesia es converteix en la classe dominant i es desenvolupen el nacionalisme, el qual portarà a la reivindicació de les peculiaritats culturals i lingüístiques de cada país.
Característiques generals del romanticisme
- Individualisme i subjectivisme: hi ha el “jo” per damunt de tot
i la pròpia personalitat de cadascú. El “jo”constitueix el centre de la vida i les obres de l’artista romàntic.
Aquets idearis xoquen amb els límits imposats per la realitat, la qual cosa condueix a la insatisfacció, protesta o aïllament.
- Recerca de la llibertat: Passió per la realitat es reflecteix en totes les manifestacions de l’època, des de la política –liberalisme- a la creació artística. Literatura: oposició a la norma i regles neoclàssiques.
Temes:
Sentiments :aquells que brollen de la insatisfacció davant el món i la vida: amor idealitzat, soledat, melancolia..
Somni: Es potencia la nocturnitat, el valor del presagi, la dimensió visionària, la imatge onírica i descriu una línia que desembocarà en el surrealisme.
Imaginació: Creativitat i originalitat s’esdevenen valors contra el model i l’aplicació dels canons tancats.
Natura i paisatge: la descripció del paisatge s’adapta als sentiments del autor. Predominen els paisatges tristos i melancòlics.
Preocupacions filosòfiques: destí, sentit de la vida, mort…
L’estètica romàntica basada en la intensitat i el dramatisme.
POESIA ALEMANYA
Friedrich Hölderlin (1770-1843)
Característiques:
- exaltació
- patetisme
- i entusiasme
autor de un sol tema: anada des de ka realitat fins a un món ideal.
Friedrich von Handenberg (Novalis) ( 1772-1801)
Influït per:
- d’idealisme i contacte amb un grup romàntic
- la mort de la seva promesa marcà una direcció mística en la seva obra que es reflecteix a Himnes a la nit.
POESIA ANGLESA
Lord byron (1788-1824)
Va tenir una vida molt aventurera, mort a Grècia on havia anat a lluitar per la llibertat d’aquest país. S’ha convertit en el prototipus de poeta romàntic, revolucionari, melancòlic, i apassionat.
Percy Bysshe Shelley (1792-1822)
Idealista, rebel, visionari viu des de 1817 a Itàlia on va morir ofegat al mar. El mes interessant de les seves obres son les composicions líriques com per exemple Adonais.
Jonh Keatd (1795-1821)
Destaca la seva cura per la forma, parla de la capacitat d’oblidar-se de si mateix per fer servir únicament de vehicle l’expressió poètica de la llibertat. Va morir de tuberculosi a Roma als 26 anys.
POESIA FRANCESA
Victor Hugo (1802-1885)
La seva poesia era mes exaltada que no pas intimista. Conrea també el drama romàntic, Hernani que constitueix un moment cabdal en la història del romanticisme francès.