Activitats Romanticisme
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Wingdings; panose-1:5 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:2; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 268435456 0 0 -2147483648 0;} @font-face {font-family:Tahoma; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:1627421319 -2147483648 8 0 66047 0;} @font-face {font-family:”Book Antiqua”; panose-1:2 4 6 2 5 3 5 3 3 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:”"; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} /* List Definitions */ @list l0 {mso-list-id:2062557438; mso-list-type:hybrid; mso-list-template-ids:-771700246 1405496416 67305475 67305477 67305473 67305475 67305477 67305473 67305475 67305477;} @list l0:level1 {mso-level-start-at:0; mso-level-number-format:bullet; mso-level-text:-; mso-level-tab-stop:36.0pt; mso-level-number-position:left; text-indent:-18.0pt; font-family:”Book Antiqua”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-bidi-font-family:Tahoma; mso-ansi-font-weight:bold;} ol {margin-bottom:0cm;} ul {margin-bottom:0cm;} –>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:”";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
BRILLANT ESTEL
Brillant estel! Com tu, qui pogués ser immutable!
No que vulgui espitllar, suspès damunt la nit,
sol, i observar amb ulls fixos –així com l’incansable,
desvetllat. Eremita de l’espai infinit-
les aigües que caminen com practicant un rite
d’ablució a la terra de ribatges humans,
o contemplar la màscara de neu que es diposita,
nova i blanca, damunt els pujols i els pantans.
No! Així i tot amb constància tothora inalterada,
el jove pit del meu amor fent de coixí,
sentir sempre el seu tendre baixar i pujar d’onada,
restar despert en dolç desfici sense fi,
escoltar un cop i un altre l’alè que torna, bla,
i així viure per sempre –o defallir i finar.
John Keats
Vocabulari
- Eremita: m i f, CRIST Persona que viu en un erm; ermità.
- Ablució: f,Acció de rentar per purificar.
- Bla: adjectiu, Tou, que cedeix fàcilment a la pressió.
- Defallir: v intr. Perdre el coratge o ànim, caure en feblesa.
Comentari
És un poema de John Keats en què podem veure una relació amorosa. Tot comença amb una estrofa en què l’autor adora les estrelles i la seva brillantor, després fa al·lusió a l’aigua i a la neu que hi ha al voltant. Finalment, en les dues últimes estrofes, ens parla de l’amor que hi ha entre la parella.
DE LEOPARDI A ELL MATEIX
Reposaràs per sempre
cor meu lassat, L’engany darrer moria,
que perennal creguí. Ja és mort. I sento
la il.lusió enganyosa
sense esperança amb el desig marcir-se.
Reposa. Prou, fins ara,
has bategat. Ni poc ni molt no valen
els teus dalers ni de sospirs és digna
la terra. Enuig i penes
és la vida; res més. I el món fangueres.
Quiet! Tu desespera’t
una vegada i prou. El fat no ens dóna
sinó morir. Ara, plegats, menysprea,
amb la natura, el míser
poder ocult que el nostre dany governa
i la infinita vanitat de tot.
Leopardi
Vocabulari
- Lassat: adjectiu, cansat
- Marcir-se: fig. Perdre, una persona, l’ànim; pansir-se.
- Vanitat: orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d’un desig excessiu d’ésser notat i lloat de les gents.
Comentari
Aquí, l’autor, parla d’una manera metafòrica amb el seu cor perquè ha estat enganyat per una dona de la qual estava enamorat i ja no vol que el seu cor segueixi patint.
A LA LLUNA
Oh lluna graciosa, jo em recordo
que, ara fa un any, a dalt d’aquest turó,
venia ple d’angoixa a contemplar-te:
tu penjaves, llavors, sobre aquells boscos
tal com fas ara, que tots els il·lumines.
Però velat i tremolós, pel plor
que dels ulls em brollava, davant meu
el teu rostre sorgia, que era dura
la meva vida: i ho és, no ha canviat,
lluna estimada. M’ajuda, però,
la recordança i el recompte del temps
del meu dolor. Oh, que n’és d’agradable
als dies juvenils, quan l’esperança
té llarg el curs i el té breu la memòria,
rememorar les coses ja passades,
encar que tristes i que en duri l’ànsia!
Vocabulari
- brollava: p ext. Sortir amb força un fluid (líquid o gas) del lloc on és contingut.
Comentari
En aquest poema l’autor ens explica que fa un any quan estava trist anava a contemplar la lluna i ara, un temps més tard, torna i se’n recorda de tots els dolors passats.
QUAN JO ERA UN NOI…
Quan jo era un noi
Un déu em salvà sovint
De la fressa i la vara dels homes.
Llavors jo jugava
Confiat i bo
Amb les flors del boscatge
I els oratjols del cel
Jugaven amb mi.
I tal com tu el cor
De les plantes alegres,
Quan elles cap a tu
Els dolços braços estenen,
Tu has alegrat el meu cor.
Pare Sol!, i com Endimió
Jo era el teu predilecte,
Càndida Lluna!
Oh tots vosaltres, déus
Fidels i amorosos!
Si sabéssiu
Com us ha estimat la meva ànima!
Poc llavors us cridava
Jo encara pel nom, tampoc
Vosaltres m’anomenàveu
Mai, com els altres homes entre ells s’anomenen,
Com si es coneguessin.
Però us coneixia
Millor que no pas els homes
Jo hagi mai conegut!
Jo entenia el silenci de l’èter,
El mot de l’home no l’he entès mai.
M’ha criat l’harmonia
Del murmuriós boscatge,
I he après d’estimar
Entre les flors.
En braços dels déus m’he fet gran.
William Wordsworth
Vocabulari
- oratjols: m. vent suau.
Comentari
En aquest poema, veiem un noi al qual tota la seva vida la dedicat a Déu i quan era petit sentia que Déu era el seu àngel de la guarda. Coneixia més be als Déus que no pas els homes que l’envoltaven i entenia perfectament el silenci que portaven les pregàries. Ara que és gran dedica la seva vida a Déu.
CANÇÓ DELS PIRATES
Cent hòmens en esclavatge
portem i tots cristians;
dels monestirs prop de platja
proveïm per los sultans.
¡A l’aigua! ¡Ardits caçadors!
Anem de Fes a Catlània…
Dins la galera – la capitana
Érem vuitanta – los bogadors.
¡Un convent! A la vorera
ormegem sense ferir:
dessota d’una palmera
hi ha una flor del monestir.
Prop del mar, i a sos remors
sorda, dorm… verge galana!
Dins…
-La donzella, és bo l’oratge;
calleu doncs, que heu de seguir:
mudareu sols de paratge,
l‘harem és un monestir.
Lo Sultà ama els primors,
vos farem mahometana.
Dins…
Ella fuig vers la capella,
plorant comença a cridar:
-¡Gosau tocar una donzella?
-Prou!… respon lo capità.
I sense escoltar sos plors
la fiquen dins la tartana.
Dins…
Molt més bella en sa tristesa
eren sos ulls talismans:
venuda fou a sa Altesa.
¡Bé valia mil tomans!
I enc que defallís llavors
la ahir monja és hui sultana.
Dins…
Gérard de Nerval
Vocabulari
- mudareu: v. Transitiu Canviar, transformar.
- paratge: m. Indret.
- harem: m. ISLAM Als països islàmics, part de la casa destinada a habitació de les dones i dels nens fins a deu anys.
- tartana: f CONSTR NAV Embarcació menor de vela llatina, baixa de popa i de proa, amb un pal perpendicular a la quilla en el seu punt mitjà, que arbora, també, ultra el botaló de floc, un pal petit a popa semblant a una asta de bandera.
- talismans: Cosa que té, o a la qual hom atribueix, un gran poder.
- defallís: v. intransitiu Perdre el coratge o ànim, caure en feblesa.
Comentari
El poema és una cançó que va d’uns pirates musulmans que s’enduen presoners a uns cristians i els fan esclaus. Al costat de la costa veuen un monestir i a dins hi ha una donzella molt bonica la qual vénen al sultà perquè és una noia molt bonica i ella fuig plorant però no aconsegueix escapar.
