La novel·la realista i naturalista
La literatura realista
1. Realisme i naturalisme a Europa
- Segona meitat del segle XIX:
A Europa hi ha un creixement demogràfic continu, expansió econòmica centrada en l’avenç de la industrialització.
· Tot això està presidit per la consolidació del poder de la burgesia. Els moviments revolucionaris de la classe obrera van en augment i són inspirats per Marx.
· Aquesta tensió social explica l’aparició de governs autoritaris d’inspiració conservadora. Les grans potències es caracteritzen pel seu colonialisme imperialista que respon a la burgesia capitalista.
- La filosofia, la ciència i la seva influència en la concepció de la obra literària:
La reacció contra l’ idealisme, l’ interès pels problemes socials i el desenvolupament de la ciència experimentals són els principals aspectes a destacar.
· August Compte inicia el positivisme en reacció contra l’ idealisme. Rebutja l’ especulació pura i la metafísica i proposa la investigació dels fets observables i mesurables. La experiència és el punt de partida del saber. El positivisme promou la sociologia com a ciència i per una altre part una derivació del positivisme, l’ empirisme anglès, inicià la psicologia científica.
· La filosofia marxista va sorgir en reacció contra l’ idealisme i el liberalisme. Els punts a destacar d’ aquesta filosofia són: no s’ ha d’ interpretar el món, si no s’ ha de transformar eliminant la societat burgesa.
· Les ciències es desenvolupen força i es destaquen l’ experimentalisme, l’ evolucionisme i les teories sobre l’ herència.
· Respecte la literatura s’ ha de dir que es va fer ressò de les doctrines filosòfiques, polítiques i científiques.
· Els principals aspectes són:
El novel·lista pretendrà una observació rigorosa de la realitat
El naturalisme es basarà en el mètode experimental de Claude Bernard, l’ evolucionisme i l’ herència.
Es recolliran les ensenyances de la sociologia i psicologia científica.
Alguns autors s’ inspiraran en el moviment revolucionari.
- La literatura de la societat burgesa: del Romanticisme al Realisme
Es rebutgen els valors burgesos (tant dels ideals tradicionals com dels revolucionaris), sorgeixen altres actituds: l’ acceptació, la crítica de la societat burgesa des de dintre d’ ella mateixa, etc.
L’ escriptor burgés ja no fuig de la realitat sinó es proposa retratar-la, freqüentment amb intenció de crítica. Així neix el realisme.
· Es presenta el realisme com una antítesis del romanticisme, però això és inexacte.
· El realisme sorgeix de l’ evolució del romanticisme. Els canvis socials i la mentalitat expliquen el pas d’ un a l’ altre. Al cap d’ uns anys l’exaltació es redueix, es declina l’ idealisme i el subjectivisme, per l’anàlisi detingut de la realitat i una visió objectiva. Els somnis i l’ angoixa vital donen pas a un examen crític del món i a programes concrets d’ acció política i social.
· El realisme desenvolupa certs elements romàntics: l’ interès per la naturalesa, pels costums, etc. Per un altre banda elimina i neteja altres elements: es frena la imaginació, es rebutja tot allò fantàstic i meravellós, s’ abandona la evocació del passat llegendari, en pintura costumista es busca l’ exactitud, etc.
· El públic i la condició de l’ escriptor són els factors principals. Predomina un públic burgès que rebutja tot allò idealista, fantàstic o extremista, i demana que es parli d’ allò immediat, quotidià i real. L’ escriptor treballa per una empresa (editorial o diari) i la seva vida depèn de l’ acceptació de les seves obres.
· En aquesta època el drama perd vigència, i el teatre s’ orienta cap a la comèdia burgesa o de costums. El lirisme tampoc es veu afavorit per la nova mentalitat. La novel·la en canvi, és el gènere adequat per l’ escriptor: desenvolupa l’ epopeia de al vida diària.
1850 a França uns escriptors van presentar el realisme oposada a la romàntica.
Característiques:
- Reproducció exacte de la realitat: pren com a mètodes de observació de les ciències experimentals. En general els novel·listes es documenten sobre el terreny, prenen minuciosos apunts sobre l’ambient, la gent…
- Aquesta fidelitat descriptiva es reprodueix en dos direccions Fundamentals: ambient i psicologia.
- La pintura de ambients i costums porta al novel·lista a dibuixar amplis frescos de las societat contemporània. Es recull una amplia diversitat d’ambients, i noves classes socials.
- Pintura de caràcters: da origen a la gran novel·la psicològica en la que s’analitzen els temperaments i motivacions dels personatges.
- Van acompanyats de una intenció social: es descobreixen lacres de la societat amb una actitud critica que respondrà a la orientació ideològica de cada autor. En conjunt reneix la idea de “arte inútil” que contribueix a la reforma o canvi de la societat en un sentit o un altre.
- Actitud narrativa va relacionada amb un ideal de objectivitat
- Al estil s’observa una progressiva eliminació de la retòrica dels romàntics. Es prefereix una prosa sòbria encara quan sigui cuidada. I posa el major empeny en adaptar el llenguatge dels personatges.
Naturalisme
Zola defineix el naturalisme no només com una tendència literària sinó que pretén ser una concepció del home i mètode per estudiar i transcriure el seu comportament.
Preocupacions típiques del moment:
- Materialisme: l’home no passa de ser un organisme. Les lleis que regeixen el seu organisme deuen explicar-se com reaccions anomenades “anímiques”.
- Determinisme: l’home no es lliure perquè acaba actuen impulsat per el pes de la herència sigui per les pressions del medi en que viu:
o Herència biològica: li marca a l’individuo el seu destí que determina la línea del seu comportament, que el creu lliure, víctima de un pur miratge.
o Circumstàncies socials: constitueixen un marc fèrreo que restringeix les opcions de l’home per orientar la seva vida.
- La influència de la ciència experimental: el novel·lista deu experimentar amb els seus personatges col·locant-los en diverses situacions i comprovant com els seus actes s’expliquen per la influència de la herència i les circumstàncies.
- Idees socialistes: pensaven que encara que l’individuo no era lliure cabia aspirar a una organització social que superant les diferencies de les classes socials oferia als homes una igualtat de condicions.
- Temàtica dominant i ambients: tarats, alcohòlics, psicòpates… Poden pertànyer a la aristocràcia, burgesia o classes inferiors.
- Tècnica i estil: volen donar el màxim rigor als mètodes de observació i documentació.
- Vist des de avui en dia el naturalisme revetlla els seus punts dèbils;
o Superficialitat de les seves pretensions científiques
o Convencionalisme de uns procediments que resulten la caricatura de la veritable experimentació científica.
angels dijo:
18 marzo 2009 a 8:57 am
Heu fet una bona síntesi però amb moltes errades ortogràfiques. Cal que esteu alerta!
juanma dijo:
25 octubre 2009 a 11:30 am
No entiendo NADA