La novel·la realista i naturalista

La literatura realista

1. Realisme i naturalisme a Europa

- Segona meitat del segle XIX:

A Europa hi ha un creixement demogràfic continu, expansió econòmica centrada en l’avenç de la industrialització.

· Tot això està presidit per la consolidació del poder de la burgesia. Els moviments revolucionaris de la classe obrera van en augment i són inspirats per Marx.

· Aquesta tensió social explica l’aparició de governs autoritaris d’inspiració conservadora. Les grans potències es caracteritzen pel seu colonialisme imperialista que respon a la burgesia capitalista.

- La filosofia, la ciència i la seva influència en la concepció de la obra literària:

La reacció contra l’ idealisme, l’ interès pels problemes socials i el desenvolupament de la ciència experimentals són els principals aspectes a destacar.

· August Compte inicia el positivisme en reacció contra l’ idealisme. Rebutja l’ especulació pura i la metafísica i proposa la investigació dels fets observables i mesurables. La experiència és el punt de partida del saber. El positivisme promou la sociologia com a ciència i per una altre part una derivació del positivisme, l’ empirisme anglès, inicià la psicologia científica.

· La filosofia marxista va sorgir en reacció contra l’ idealisme i el liberalisme. Els punts a destacar d’ aquesta filosofia són: no s’ ha d’ interpretar el món, si no s’ ha de transformar eliminant la societat burgesa.

· Les ciències es desenvolupen força i es destaquen l’ experimentalisme, l’ evolucionisme i les teories sobre l’ herència.

· Respecte la literatura s’ ha de dir que es va fer ressò de les doctrines filosòfiques, polítiques i científiques.

· Els principals aspectes són:

El novel·lista pretendrà una observació rigorosa de la realitat

 

El naturalisme es basarà en el mètode experimental de Claude Bernard, l’ evolucionisme i l’ herència.

Es recolliran les ensenyances de la sociologia i psicologia científica.

Alguns autors s’ inspiraran en el moviment revolucionari.

- La literatura de la societat burgesa: del Romanticisme al Realisme

Es rebutgen els valors burgesos (tant dels ideals tradicionals com dels revolucionaris), sorgeixen altres actituds: l’ acceptació, la crítica de la societat burgesa des de dintre d’ ella mateixa, etc.

L’ escriptor burgés ja no fuig de la realitat sinó es proposa retratar-la, freqüentment amb intenció de crítica. Així neix el realisme.

· Es presenta el realisme com una antítesis del romanticisme, però això és inexacte.

· El realisme sorgeix de l’ evolució del romanticisme. Els canvis socials i la mentalitat expliquen el pas d’ un a l’ altre. Al cap d’ uns anys l’exaltació es redueix, es declina l’ idealisme i el subjectivisme, per l’anàlisi detingut de la realitat i una visió objectiva. Els somnis i l’ angoixa vital donen pas a un examen crític del món i a programes concrets d’ acció política i social.

· El realisme desenvolupa certs elements romàntics: l’ interès per la naturalesa, pels costums, etc. Per un altre banda elimina i neteja altres elements: es frena la imaginació, es rebutja tot allò fantàstic i meravellós, s’ abandona la evocació del passat llegendari, en pintura costumista es busca l’ exactitud, etc.

· El públic i la condició de l’ escriptor són els factors principals. Predomina un públic burgès que rebutja tot allò idealista, fantàstic o extremista, i demana que es parli d’ allò immediat, quotidià i real. L’ escriptor treballa per una empresa (editorial o diari) i la seva vida depèn de l’ acceptació de les seves obres.

· En aquesta època el drama perd vigència, i el teatre s’ orienta cap a la comèdia burgesa o de costums. El lirisme tampoc es veu afavorit per la nova mentalitat. La novel·la en canvi, és el gènere adequat per l’ escriptor: desenvolupa l’ epopeia de al vida diària.

 

1850      a França  uns escriptors van presentar el realisme oposada a la romàntica.

 

Característiques:

 

 

-     Reproducció exacte de la realitat: pren com a mètodes de observació de les ciències experimentals. En general els novel·listes es documenten sobre el terreny, prenen minuciosos apunts sobre l’ambient, la gent…

 

-         Aquesta fidelitat descriptiva es reprodueix en dos direccions Fundamentals: ambient i psicologia.

 

-         La pintura de ambients i costums porta al novel·lista a dibuixar amplis frescos de las societat contemporània. Es recull una amplia diversitat d’ambients, i noves classes socials.

 

-         Pintura de caràcters: da origen a la gran novel·la psicològica en la que s’analitzen els temperaments i motivacions dels personatges.

 

-         Van acompanyats de una intenció social: es descobreixen lacres de la societat amb una actitud critica que respondrà a la orientació ideològica de cada autor. En conjunt reneix la idea de “arte inútil” que contribueix a la reforma o canvi de la societat en un sentit o un altre.

 

-         Actitud narrativa va relacionada amb un ideal de objectivitat

 

-         Al estil s’observa una progressiva eliminació de la retòrica dels romàntics. Es prefereix una prosa sòbria encara quan sigui cuidada. I posa el major empeny en adaptar el llenguatge dels personatges.

 

 

 

Naturalisme

 

Zola defineix el naturalisme no només com una tendència literària sinó que pretén ser una concepció del home i mètode per estudiar i transcriure el seu comportament.

 

 

Preocupacions típiques del moment:

 

-         Materialisme: l’home no passa de ser un organisme. Les lleis que regeixen el seu organisme deuen explicar-se com reaccions anomenades “anímiques”.

 

-         Determinisme: l’home no es lliure perquè acaba actuen impulsat per el pes de la herència sigui per les pressions del medi en que viu:

 

o       Herència biològica: li marca a l’individuo el seu destí que determina la línea del seu comportament, que el creu lliure, víctima de un pur miratge.

 

o       Circumstàncies socials: constitueixen un marc fèrreo que restringeix les opcions de l’home per orientar la seva vida.

 

-         La influència de la ciència experimental: el novel·lista deu experimentar amb els seus personatges col·locant-los en diverses situacions i comprovant com els seus actes s’expliquen per la influència de la herència  i les circumstàncies.

 

-         Idees socialistes: pensaven que encara que l’individuo no era lliure cabia aspirar a una organització social que superant les diferencies de les classes socials  oferia als homes una igualtat de condicions.

 

-         Temàtica dominant i ambients: tarats, alcohòlics, psicòpates… Poden pertànyer a la aristocràcia, burgesia o classes inferiors.

 

-         Tècnica i estil: volen donar el màxim rigor als mètodes de observació i documentació.

 

-         Vist des de avui en dia el naturalisme revetlla els seus punts dèbils;

 

o       Superficialitat de les seves pretensions científiques

o       Convencionalisme de uns procediments  que resulten la caricatura de la veritable experimentació científica.