ACTIVITATS DEL LLIBRE: ROMEO I JULIETA

1- ESTRUCTURA I SENTIT

1.1.a) Quin és el tema de la conversa i sobre que fan broma?

El tema de la conversa és la discussió entre Samsó i Gregori, criats dels Capulet, que parlen sobre els criats dels Montagú i que degut el odi que es tenen per qualsevol motiu pot ocasionar alguna baralla. Fan broma sobre com tractaran les dones Montagú.

1.1.b) Quina funció podria tenir aquesta viva escena inicial?

La disputa entre els criats de les dues famílies enfrontades, els Capulet i els Montagú, al inici de l’obra ens deixa ben clar que l’odi entre les dues famílies no només recau en els pares, sinó que tots els criats i vassalls d’aquests també es senten partidaris.

1.1.c) Què origina la disputa? Quin nou contrast es produeix entre les reaccions de Benvolio i Tibald?

Perquè els criats dels Capulet fan un gest amb els dits que significa un insult i menyspreu respecte els Montagú. Les reaccions de Benvolio i Tibald són molt diferents ja que un vol la pau i que es separin, i l’altre, està a favor de la baralla.

1.1.e) Com es comporta Romeo? Quin llenguatge fan servir el seu amic i el seu pare per explicar la seva conducta?

Romeo es comporta molt trist, desesperat perquè el seu amor no és correspost.

Fan servir un llenguatge molt poètic i culte.

1.1.g) Com reacciona Capulet davant d’aquesta demanda de matrimoni?

Reacciona d’una manera satisfactòria però pensa que la Julieta encara ha de madurar dos estius més per tal d’estar preparada davant del matrimoni.

1.1.i) Com reacciona Julieta quan li comuniquen la demanda de matrimoni?

Reacciona receptivament per tal de complaure els seus pares.

1.1.k) Quin valor dóna el Jove amant al somni que acaba de tenir?

Romeo després de tenir el somni pressent una desgràcia que començarà a la festa dels Capulet aquella mateixa nit i acabarà amb la seva mort.

1.1.l) De quina manera reacciona Capulet quan s’assabenta que un Montagú ha entrat a la seva festa? I com reacciona Tibald a la imposició del seu oncle?

No li dóna importancia ja que Romeo és considerat virtuós i de tracte excel·lent.

Es sent indignat i té ganes d’enfrontar-se amb Romeo, però per respecte al Capulet marxa.

1.2.a) Què pensa sobre l’amor del seu amic i quin llenguatge i quin to empra per riure-se’n?

Mercutio pensa que l’amor de Romeo el fa està trist i que se n’ha d’oblidar d’ ella i utilitza un llenguatge burlesc.

1.2.c) Quines imatges fa servir Romeo per descriure Julieta? I el costat del lirisme d’aquest monòleg, quin to i quin tema centra la intervenció de Julieta? Quin obstacle greu i quina amenaça creu ella que aquesta relació comporta? Quina actitud adopta Romeo davant d’això?

Les imatges que fa descriure Romeo són el sol perquè il·lumina el seu voltant, dues estrelles, les millors del cel que les compara amb els seus ulls i un àngel radiant.

Utilitza un to dramàtic i el tema es centra en què l’amor que sent Julieta per Romeo és més fort que el nom que porten els dos.

L’obstacle que veu ella són els cognoms ja que les famílies estan enfrontades.

Romeo es canviaria el nom i cognom per tal de no ser enemic de Julieta.

1.2.e) Quin tema tracte aquest monòleg i quina relació pot tenir amb l’obra?

El monòleg de Fra Llorenç tracta sobre la naturalesa i la seva poderosa força i sobre una flor molt bonica de la qual se’n pot extreure un verí mortal.

La relació és que aquest verí serà el que, al final de l’obra causarà la mort de Romeo.

1.2.h) De quina broma estan parlant?

D’una poesia que ha fet Julieta combinant la lletra R amb les paraules Romeo i romaní.

1.2.i) Aquest estat d’ànim, en què contribueix al desencadenament de la tragèdia?

L’estat d’ànim de Julieta en l’escena V de l’acte segon es nerviós i neguitós perquè la Dida no arriba amb notícies de Romeo. Aquesta desesperació afectarà a la tragèdia final.

1.3.a) Quin és el protagonisme de Romeo en l’enfrontament i en les morts de Mercutio i Tibald? Fins a quin punt l’amor, que havia d’unir les famílies, és responsable de tot el que ha passat?

Quan Tibald mata a Mercutio, Romeo mata a Tibald per venjança a la mort del seu amic. Fins el punt en què la rivalitat entre les dues famílies augmenta.

1.3.d) Per quin motiu creus que Shakespeare decideix que la seva protagonista faci servir ara aquesta figura retòrica?

Perquè veiem que realment Julieta s’estima a Romeo malgrat l’assassinat que a comés.

1.3.f) Quina funció acompleix el Frare en l’escena III? I la intervenció de la Dida?

El Fra Llorenç amaga a Romeo quan aquest és perseguit per haver matat a Tibald.

La Dida va en busca de Romeo per poder informar a la Julieta perquè està molt preocupada.

1.4. a) Aquest encadenament de succsessos, com afecta al Frare? Què opinas de la idea que se li ocorre?

Se li acudeix una idea al Frare de que Julieta es prengui una poció perquè es quedi adormida durant un temps i així es pensin que és morta i no la casin amb Paris.

1.4.b) Quines paraules de la jove demostren més dramàticament la seva desesperació? Quina imatge del personatge ens queda després del seu monòleg?

Quan la Julieta es despedeix de la seva Dida confusa però decidia del que va a fer, és a dir, prendre’s la poció.

Ens queda una imatge d’una Julieta decidida, valenta i plena de dubtes.

1.5.a) La figura de l’apotecari, a qui recorre Romeo, en s’assembla i en què es diferencía de Fra Llorenç?

Fra Llorenç i l’apotecari s’assemblen en què els dos fan pocions i beuratges per aquells que ho necessiten i es diferencien en què Fra Llorenç sempre fa una reflexió i un comentari abans d’entregar aquestes pocions i per el contrari l’apotecari només n’adverteix els afectes.

1.5.c) Quina faceta nova de Paris ens descobreix aquesta última escena? Com es porta Romeo amb ell, sobretot si no perdem de vista que Julieta és ara la dona del jove protagonista?

Es veu un Paris penedit, trist i sense rancúnia envers Romeo. Paris demana a Romeo que el mati perquè així pugui està el costat de la Julieta aparentment morta.

Romeo te ganes de matar a Paris per tot el que ha succeït anteriorment i ho acaba fent.

1.5.e) Quin valor simbòlic pot tenir la forma que tenen els dos amants de morir?

Doncs que moren per amor i això simbolitza la llibertat dels amants perquè puguin estar sempre junts.

2. PERSONATGES

2.1.b) Quina missió li correspon al príncep Escalus? Quina mena de llenguatge empra?

Pàg 9. Aquí el príncep Escalus entra amb el seu seguici de soldats i mostra el seu disgust en vers les diferents baralles que tenen els Montagú i el Capulets, utilitza un llenguatge cult, típic d’un príncep.

Pàg 76. En aquesta escena el príncep compleix les típiques funcions d’un príncep i desterra a Romeo de Verona per tot el conflicte que hi ha hagut amb Tibald i Mercutio, el llenguatge és culte.

Pàg 135-136. És el final de l’obra i aquí el príncep Escalus fa un comentari sobre el desenllaç de la relació amorosa entre Romeo i Julieta i tot el que això comporta.

2.2.a) Quin és el paper de Capulet? Quin canvi sorprenent experimenta?

Pàg 15-16. Capulet parla amb Paris i li comenta que ha de deixar passar un temps per tal de poder casar-se amb Julieta i la d’anar festejant.

Pàg 97-100. Aquí el senyor Capulet experimenta un canvi brusc en el seu comportament envers el casament entre Paris i Julieta, a partir del comportamnet de Julieta l’obliga a casar-se amb Paris.

2.3.a) Explica, amb exemples, aquesta darrera afirmació.

Al llarg de tota l’obra Romeo, un jove Veronés, es mostra obert amb els seus sentiments amorosos i no amaga en cap moment el que sent.

És un jove detallista que sempre té paraules d’amor per a Julieta, la seva estimada.

2.3.d) Com fa front a la greu situació en que queda després que Romeo sigui desterrat i que li imposen el casament amb Paris?

Doncs es sent trista perquè ja no està amb Romeo, ja que és desterrat i es nega en rotund a casar-se amb Paris perquè no l’estima i sap que mai l’estimarà.

3. TEMES

3.1.b) Quins personatges, en concret, sembla que encarnen més clarament aquesta rancúnia irracional?

Mercutio, Tibald, Benvolio i el senyor Capulet.

3.1.c) Desde el teu punt de vista, es resol el final al conflicte? Són Romeo i Julieta las víctimes espiatòries de la discòrdia?

Sí que es resol i sí que Romeo i Julieta són les víctimes del conflicte familiar.

3.2.b) Què pensen aquests personatges sobre l’amor?

Els criats de Romeo i Mercutio, el seu amic, pensen que l’amor que sent Romeo per les seves estimades és exagerat i portat a un extrem innecessari.

La Dida pensa que l’amor de Julieta cap a Romeo és sincer i honest i alhora impossible.

3.2.c) Quina perspectiva diferent de l’amor s’introdueix mitjançant el comte Paris?

L’amor que sent el comte Paris és totalment interessat i sense cap mena de sentiment amorós, ja que es vol casar amb Julieta per poder aconseguir diners per un futurs viatges.

3.2.d) Quin valor suprem té l’amor per a Romeo i Julieta? Et sembla que idealitzen l’amor? És assimilable a d’altres perspectives que l’obra ens presenta d’aquest tema?

Per a Romeo i Julieta l’amor és un fet suprem i del qual no poden posar barreres ni reprimir-lo, malgrat la procedència de cadascun d’ells.

Sí que idealitzen l’amor. Al llarg de tota l’obra podem veure diferents tipus d’amor, com ja hem dit, però cap és tan profund com l’amor de Romeo i Julieta.

3.3.b) És recriminable la decisió de Romeo i Julieta? Què en devien pensar els contemporanis de Shakespeare?

No, perquè ho fan de cor i seguint els seus sentiments més profunds.

Els contemporanis de Shakespeare pensaven que aquest amor idealitzat entre Romeo i Julieta era una forma de dèria imprudent o de bogeria.

3.4.d) Creus que l’autor va escriure l’obra amb una posició predeterminada, o que més aviat i va barrejar i suggerir diverses opcions, deixant en mans dels actors o dels lectors la possibilitat d’inclinar-se per una o altra alternativa?

Nosaltres creiem que l’autor, William Shakespeare, va escriure l’obra deixant un sert marge d’imaginació i interpretació de l’obra, ja que no t’explica quin és el motiu real de la mort dels dos amants.

4.ELS ESTILS

4.1.a) Anota i explica breument tots els que localitzis en algunes d’aquestes pàgines. Quina funció acompleixen en l’obra?

Pàg 5 -7.

” un gos d’aquesta casa ja em farà sentir ferm. Arrambare a la paret qualsevol home o qualsevol noieta dels Montagú.”

“ si, les pasaré per la verga, o les desvirgaré. Agafa-t’ho en el sentit que vulguis.”

“ jo tinc fora l’instrument; tu provoca’ls, i jo et faré costat.”

Pàg 39-40.

“ et conjuro pels ulls de Rosalina, pel seu front alt i el seus llavis vermells, pel seu peu fi i la cama tremolosa i aquells dominis que hi són adjacents, que apareguis, com ets, al davant nostre.”

“ el conjuro en el nom de la seva estimada perquè se’ns aparegui ben trempat.”

Pàg 56-60.

“ laminat com una arengada seca. Ai tros de carn, ets ben igual que un peix.”

“ dido, un didot. Cleopatra, una gitana. Helena i Hero, heteres i arteres.”

“ Signor Romeo, bon jour. Et saludo a la francesa en un honor a les teves calces a la francesa.”

“ jo sóc un gall en un sol sentit i tu un ànec en tots cinc. Et picaré la cresta per això, gall. No em piquis, ànec, perquè et rostiré. La teva verba servirà de salsa.”

4.2.c) Explica les argúcies que empra la noia. Què diu ella i que acaba entenent el seu interlocutor?

Pàg 94-95. Aquí, Julieta parla amb la seva mare la senyora Capulet, i li dona a entendre que vol veure mort a Romeo, ja que a matat al seu cosí quan, en realitat al que vol no és veure mort a Romeo, sinó que el vol veure viu i al seu costat.